Ser vell

Entre les ombres d'aquells galls i gossos

dels patis i corrals de Sanaüja,

hi ha un clot de temps perdut i pluja bruta

que veu anar els infants contra la mort.

Ser vell és una mena de postquerra.

Asseguts a la taula de la cuina

en vespres de braser triant llenties

veig els qui m'estimaven.

Tan pobres que al final d'aquella querra

es van haver de vendre el miserable

tros de vinya i el gèlid casalot.

Ser vell és que la guerra s'ha acabat.

Saber on són els refugis, ara inútils.

*

*

Joan Margarit (Casa de Misericòrdia)

*

*

Entre las sombras de aquellos gallos y perros

de los patios y corrales de Sanaüja,

hay una zanja de tiempo perdido y lluvia sucia

que ve ir a los niños hacia la muerte.

Ser viejo es una clase de postguerra.

Sentados a la mesa de la cocina

en tardes de brasero purgando lentejas

veo a los que me querían.

Tan pobres que al final de aquella guerra

tuvieron que vender el miserable

trozo de viña y el gélido caserón.

Ser viejo es que la guerra ha terminado.

Saber dónde se hallan los refugios, ahora inútiles.